Una experiència: l'Associació Cultural Casa Orlandai

Fa un parell de setmanes, dues persones de la vocalia de Vil·la Urània ens vam trobar amb l’Oriol i l’Anna, membres de la Casa Orlandai que estan treballant en la creació d’un llibre i una exposició sobre la gestió cívica o ciutadana a Barcelona. Ens van voler demanar la nostra experiència i vam poder constatar que encara ens trobem en una fase molt inicial de projecte.

El centre cívic Casa Orlandai en canvi, un dels equipaments del nostre districte, compte ja amb una trajectòria que l’ha consolidat com un centre de referència pel que fa a la seva relació i integració al barri. És membre de la Plataforma de Gestió Ciutadana, la qual agrupa un gran nombre d’entitats i associacions dedicades a donar algún servei social o cultural a través d’alguns equipaments públics situats en diferents barris de la ciutat. 

Però com va começar la seva història?  Com la nostra Vil·la Urània, l’edifici  forma part del patrimoni del barri per la seva trajectòria i centralitat durant les últimes dècades: fou la seu de l’Escola Talitha, una escola moderna, progressista i catalana durant els anys del franquisme (1956-1974). Posteriorment s’hi va ubicar l'Escola Orlandai, un nou projecte d’escola pública, oberta i participativa que sentà les bases d’una cultura veïnal i de comunitat. Quan aquesta es traslladà a una nova seu, l’edifici quedà buit durant uns anys, i els veïns es van movilitzar per reivindicar la necessitat de que aquell seguís sent un espai de sociabilització i acció cultural. Finalment, després de les reformes adequades, s’hi instal·là un centre cívic. 

Va ser en aquell moment quan diferents entitats, famílies i veïns del barri, van decidir organitzar-se i formar una nova associació per poder decidir què volien per l’equipament. D’aquí va nèixer al 2007 l’Associació Cultural Casa Orlandai, actual gestora del centre cívic que compte amb 40 entitats associades i més de 80000 veïns i veïnes de Sarrià. Actualment la podem considerar ja una entitat amb experiència en la gestió ciutadana, la qual ha consolidat un nou espai cultural a la ciutat.

Quines són les característiques i la trajectòria que l’han portat al seu èxit?

• la importàcia del nombre: no es pot dur a terme una gestió cívica sense un gran nombre de persones implicades; ja no sols perquè pocs veïns no poden assumir tal càrrega de feina i responsabilitat -com sovint passa en moltes entitats-, sinó perquè la mateixa gestió cívica perd sentit, ja que un dels grans reptes de qualsevol espai de participació social i cultural és arribar a un nombre més gran de persones. L’entitat gestora doncs ha de tenir una mena de caràcter representatiu de la població de la zona per poder legitimar la seva seva continuïtat. Segons la Plataforma d’Entitats per la Gestió Cívica “cal que el projecte de gestió cívica de l’entitat gestora faci de la pluralitat un valor fonamental. Sense deixar de banda l’especificitat d’un projecte o equipament, cal garantir i fomentar la diversitat de públics i de gent interessada”
• la importància de la participació: des dels seus inicis, les sessions participatives han estat un element central per decidir el camí a adoptar. Ja al 2007 es va celebrar una primeras sessió DAFO per detectar quines eren les necessitats que tenien, el context en el que es trobaven, etc. El Pla estratègic 2011-15 és fruït també de diferents processos participatius del barri. D’aquesta manera tant els objectius com els valors i les resultants actuacions estan fetes d’acord amb aquest consens. “El foment de la implicació dels ciutadans, tant en la presa de decisions com en la realització d’activitats que conformen el projecte gestionat des d’una entitat, és un valor afegit altament qualificat. Això obliga a establir mecanismes de consens i voluntat de negociació contínua i recíproca en la presa de decisions.”
• la importància de la proximitat: sols una entitat amb coneixement i implicació a la zona és capaç d’otorgar aquest caràcter de proximitat a un equipament públic. Una associació que és una suma d’entitats pot repondre de manera més eficaç a les demandes ciutadanes.
• la importància d’una organització flexible: l’Associació s’organitza a través de comisions que garanteixen cobrir les diferents necessitats en cada moment. Tal i com ha fet l’Associació de veïns i Comisió de Festes del Farró amb la creació de vocalies, la diversificació de les funcions promou una organització plana, més oberta a la participació i a l’intercanvi d’opinions.

L’Associació Cultural Casa Orlandai proposa un model basat en aquests elements, de manera que garanteix en tot moment les seves aspiracions a autoconstituir-se com un centre democràtic i transparent. 

I ara la pregunta ens l'hem de fer nosaltres: què volem per Vil·la Urània?