Tipologies de gestió d'equipaments socioculturals

Per començar l'any amb bon peu, us proposem fer una revisió general sobre les opcions de gestió d'un equipament públic. Volem compartir amb vosaltres la classificació d'Antonio Alcántara Alcántara, treballador de l'Ateneu popular de 9Barris, un centre gestionat per l'associació Bidó de 9Barris. Aquest resum sintetitza quins són els models de gestió dels centres socioculturals que hi ha a la ciutat, a més d'oferir-nos quins són els punts forts i febles de cadascun dels models pel què fa referència a la participació. 

	gestió municipal		gestió participativa
tipologia	directa l’administració gestiona l’equipament de manera directa	externalitzada cessió temporal de l’equipament a una empresa o entitat prestadora de serveis	cogestió corresponsabilitat entre l’Administració i els veïns	gestió ciutadana a través dun conveni de col·laboració, l’entitat arraigada al territori gestiona el centre	autogestió una entitat gestiona l’equipament  de manera autònoma
punts a favor	facilita l’encaix amb les polítiques culturals de l’administració	agilitat en les operancions de l’entitat gestora	és necessari el diàleg i la implicació entre ambdues parts	implica la participació activa i la responsabilitat de la ciutadania	implica la participació activa i la responsabilitat de la ciutadania
punts febles	no hi ha diàleg amb els veïns i l’usuari del centre es consumidor, no decideix	la participació veïnal no està garantida	la complicació d’establir mesures de coordinació i la presa de decisions	la dificultat en la gestió i la implicació de voluntaris	dificultat en la generació de recursos propis

https://educaciotransformadora.files.wordpress.com/2011/03/los-equipamientos-de-caracter-sociocultural-y-sus-modelos-de-gestion.pdf

Hem de reconèixer però que la participació no és l'únic element a analitzar quan reflexionem sobre aquestes tipologies. Per fer un anàlisi més complet hauríem de preguntarnos quines són les fortaleses i debilitats de cadascun dels models respecte a temes com l'organització interna, la capacitat de comunicació, la qualitat democràtica, la innovació o bé, encara que ens sembli prosaic, la sostenibilitat econòmica. Intentarem entrar en més detall en propers articles.

Retornant a la classificació, segurament no hi ha problemes en diferenciar les dues primeres tipologies. Tanmateix, les tipologies de gestió participativa tenen unes fronteres menys clares. Quina diferència hi ha entre la cogestió, la gestió ciutadana i l'autogestió? Com s'organitzen cada una d'elles? Aquí teniu alguns exemples d'equipaments avui en funcionament que ens poden ajudar aclarir-ho: 

1. Cogestió: Torre Jussana és un equipament municipal cogestionat per l'Ajuntament de Barcelona i el Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) al servei de totes les associacions de la ciutat. Ambdós organismes treballen plegats per a oferir serveis i recursos a les associacions de la ciutat. En el conveni de cogestió de Torre Jussana es contemplen els objectius i els òrgans de seguiment i control de l'acord. Aquests òrgans són:

-Comissió de Seguiment, on s'avalua el desenvolupament del projecte de centre i es resolen les qüestions que sorgeixen més enllà del que estipula el conveni. La periodicitat de les seves reunions acostuma a ser mensual.

-Consell de Centre, el qual es reuneix dos cops l'any de forma ordinària. S´hi decideixen les gran línies d'actuació de Torre Jussana i se n'avalua el funcionament. El Consell de Centre està format per representants polítics de l'Ajuntament de Barcelona i tècnics de la Direcció de Participació i Associacionisme, per tècnics i membres de la Junta del Consell d'Associacions de Barcelona, així com per representants de les entitats usuàries de Torre Jussana.

2. Gestió ciutadana: Ateneu Popular 9Barris: La gestió es distribuieix en comissions repartides per àrees temàtiques organitzatives. Hi ha les següents comissions:

• Comissió Artística
• Comissió de Programació
• Comissió de Formació i Circ Social
• Comissió de Revista de l'Ateneu
• Comissió Gestora

El finançament de L'Ateneu Popular 9 Barris és en un 60% provinent de les administracions públiques i un 40% generat amb recursos propis. 

Col·laboren amb El Bidó de Nou Barris:

• L’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i Institut de Cultura (ICUB)
• El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
• El Ministerio de Cultura (INAEM)
• Altres aportacions públiques
• Altres aportacions privades

3. Autogestió: El Bloc Onze de Can Batlló és un espai veïnal autogestionat en forma de democràcia directa per la Plataforma Can Batlló és pel Barri. Aquest espai, ubicat al recinte industrial de Can Batlló, és de propietat municipal, però està cedit al veïnat de Sants i La Bordeta des de l’11 de juny de 2011. No és, per tant, un equipament municipal, sinó públic, del i per al veïnat. L'òrgan sobirà de la gestió del Bloc Onze és l’Assemblea General, que decidirà els criteris de convivència i utilització de l'espai. Entenem per autogestió el fet que tots els processos (presa de decisions, participació, informació, etc..) són decidits de forma autònoma per part de l’Assemblea General, les comissions o els grups de treball, sense determinacions externes. El Bloc Onze té tres nivells de participació: les persones, les comissions i l'Assemblea General.

A Vil·la Urània encara està tot per fer: quin model creieu que pot encaixar millor amb la personalitat de la nostra gent? Quins punts a favor i quins punts febles hi veieu?