Segur que heu passejat un munt de vegades pel barri del Farró sense saber que hi ereu; ben segur que els seus carrerons i comerços, les seves places i el seu ambient tranquil us ha acollit bé. Potser fins i tot, caminant, heu passat pel carrer Saragossa i per un moment us heu entretingut a mirar l’infinita palmera que hi ha al número 29. Si ho heu fet, us trobeu davant de la Vil·la Urània, una casa -avui tancada- que era la llar d’un dels astronoms més reconeguts del país: Josep Comes i Solà.
Josep Comas i Solà (1868-1937) fou un científic que des de ben jove s’interessà per l’astronomia. Dedicà gran part de la seva vida a l’estudi dels asteroides i els cometes, i al 1904 es convertí en el primer director de l’Observatori Fabra, tot i que gran part de les seves observacions -encara que avui dia sembli impossible- les havia fet des de la seva estimada Vil·la Urània. En el seu testament va cedir la vil·la a l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de crear-hi un espai amb finalitats socials.
Josep Comas i Solà (1868-1937) fou un científic que des de ben jove s’interessà per l’astronomia. Dedicà gran part de la seva vida a l’estudi dels asteroides i els cometes, i al 1904 es convertí en el primer director de l’Observatori Fabra, tot i que gran part de les seves observacions -encara que avui dia sembli impossible- les havia fet des de la seva estimada Vil·la Urània. En el seu testament va cedir la vil·la a l’Ajuntament de Barcelona amb la voluntat de crear-hi un espai amb finalitats socials.
Però com ja és habitual a la ciutat comptal -on hi ha poc espai i molts projectes-, Ajuntament, veïns i familiars de l’antic propietari no van posar -se d’acord en quines havien de ser aquestes finalitats. Durant molts mesos es va pensar que la vil·la es converiria en un munt de runa i el gris del cement substituiria la vegetació que avui creix lliurement al voltant. Però gràcies a la voluntat i la força de la família i els veïns de l’astrònom no ha estat així: es va aturar l’enderrocament i la palmera infinita segueix persidint al número 29 del carrer Saragossa.
La vil·la és avui, símbol de la lluita col·lectiva per presevar els desitjos de l’astrònom i la memòria col·lectiva de barri. Per això a la Vil·la Urània s’hi ubicarà un gran equipament amb diferents usos: un casal de gent grant, una ludoteca infantil, un casal de joves i un centre cívic.
Un cop ja ha estat assignat el projecte arquitectònic a SUMO Aruitectes i Yolanda Olmos, encara toca decidir moltes coses i entre totes elles, les principals: com volem que sigui aquest centre cívic? Què volem que hi passi? Com el podem gaudir més? Com podem participar en l'organització del mateix?
Volem que aquest blog serveixi perquè els qui no conèxin Vil·la Urània s’hi acostin; els que la coneguin pensin per què els hi agradaria que servís i els que ja ho tinguin pensat, ens ho expliquin aquí o s’acostin a l’Associació de veïns des de la qual s'està treballant perquè el projecte tiri endevant. En aquest blog us explicarem què es pot fer i com es fent, i a canvi sols us demanem la vostre opinió. I aquells als que això us sembli poc, que us acosteu a l’associació per dir-hi la vostra!
Felicitats pel blog. Em sembla una iniciativa molt interessant, un lloc de trobada entre veïns per anar discutint què volem que passi a la Vil.la Urània. Aquí us deixo el link a una entrada al meu blog en el que he intentat plasmar algunes reflexions al voltant d’aquesta ideas tant interessant de la “gestió cívica”.
ResponEliminahttp://finestresdelfarro.blogspot.com.es/2014/10/urania-al-farro-reflexions-sobre-la.html
Interessantíssima reflexió sobre quin és el paper de les entitats cíviques en aquest model de gestió. Lectura molt recomanable per debatre sobre els límits de les entitats gestores, el seu rol i les seves funcions directives. La gestió cívica és un instrument de decisió que serveix per donar veu als ciutadans i no un munt de feina per les entitats. Gràcies Araceli!
ResponElimina