Som notícia!

Ja queda menys per començar les obres de Vil·la Urània. No us perdeu el video de BTV sobre com va avançant el projecte: l'Associació de Veïns empeny amb força la idea de la gestió cívica i proposa una festa popular in situ per donar-la a coneixèr!

Vil·la Urània a l'ARA i La Vanguardia!

No us perdeu el video publicat fa uns dies sobre Vil·la Urània, i del qual se'n van fer ressò ahir alguns diaris. Us deixo amb l'enllaç:

Tipologies de gestió d'equipaments socioculturals

Per començar l'any amb bon peu, us proposem fer una revisió general sobre les opcions de gestió d'un equipament públic. Volem compartir amb vosaltres la classificació d'Antonio Alcántara Alcántara, treballador de l'Ateneu popular de 9Barris, un centre gestionat per l'associació Bidó de 9Barris. Aquest resum sintetitza quins són els models de gestió dels centres socioculturals que hi ha a la ciutat, a més d'oferir-nos quins són els punts forts i febles de cadascun dels models pel què fa referència a la participació. 

	gestió municipal		gestió participativa
tipologia	directa l’administració gestiona l’equipament de manera directa	externalitzada cessió temporal de l’equipament a una empresa o entitat prestadora de serveis	cogestió corresponsabilitat entre l’Administració i els veïns	gestió ciutadana a través dun conveni de col·laboració, l’entitat arraigada al territori gestiona el centre	autogestió una entitat gestiona l’equipament  de manera autònoma
punts a favor	facilita l’encaix amb les polítiques culturals de l’administració	agilitat en les operancions de l’entitat gestora	és necessari el diàleg i la implicació entre ambdues parts	implica la participació activa i la responsabilitat de la ciutadania	implica la participació activa i la responsabilitat de la ciutadania
punts febles	no hi ha diàleg amb els veïns i l’usuari del centre es consumidor, no decideix	la participació veïnal no està garantida	la complicació d’establir mesures de coordinació i la presa de decisions	la dificultat en la gestió i la implicació de voluntaris	dificultat en la generació de recursos propis

https://educaciotransformadora.files.wordpress.com/2011/03/los-equipamientos-de-caracter-sociocultural-y-sus-modelos-de-gestion.pdf

Hem de reconèixer però que la participació no és l'únic element a analitzar quan reflexionem sobre aquestes tipologies. Per fer un anàlisi més complet hauríem de preguntarnos quines són les fortaleses i debilitats de cadascun dels models respecte a temes com l'organització interna, la capacitat de comunicació, la qualitat democràtica, la innovació o bé, encara que ens sembli prosaic, la sostenibilitat econòmica. Intentarem entrar en més detall en propers articles.

Retornant a la classificació, segurament no hi ha problemes en diferenciar les dues primeres tipologies. Tanmateix, les tipologies de gestió participativa tenen unes fronteres menys clares. Quina diferència hi ha entre la cogestió, la gestió ciutadana i l'autogestió? Com s'organitzen cada una d'elles? Aquí teniu alguns exemples d'equipaments avui en funcionament que ens poden ajudar aclarir-ho: 

1. Cogestió: Torre Jussana és un equipament municipal cogestionat per l'Ajuntament de Barcelona i el Consell d'Associacions de Barcelona (CAB) al servei de totes les associacions de la ciutat. Ambdós organismes treballen plegats per a oferir serveis i recursos a les associacions de la ciutat. En el conveni de cogestió de Torre Jussana es contemplen els objectius i els òrgans de seguiment i control de l'acord. Aquests òrgans són:

-Comissió de Seguiment, on s'avalua el desenvolupament del projecte de centre i es resolen les qüestions que sorgeixen més enllà del que estipula el conveni. La periodicitat de les seves reunions acostuma a ser mensual.

-Consell de Centre, el qual es reuneix dos cops l'any de forma ordinària. S´hi decideixen les gran línies d'actuació de Torre Jussana i se n'avalua el funcionament. El Consell de Centre està format per representants polítics de l'Ajuntament de Barcelona i tècnics de la Direcció de Participació i Associacionisme, per tècnics i membres de la Junta del Consell d'Associacions de Barcelona, així com per representants de les entitats usuàries de Torre Jussana.

2. Gestió ciutadana: Ateneu Popular 9Barris: La gestió es distribuieix en comissions repartides per àrees temàtiques organitzatives. Hi ha les següents comissions:

• Comissió Artística
• Comissió de Programació
• Comissió de Formació i Circ Social
• Comissió de Revista de l'Ateneu
• Comissió Gestora

El finançament de L'Ateneu Popular 9 Barris és en un 60% provinent de les administracions públiques i un 40% generat amb recursos propis. 

Col·laboren amb El Bidó de Nou Barris:

• L’Ajuntament de Barcelona, Districte de Nou Barris i Institut de Cultura (ICUB)
• El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya
• El Ministerio de Cultura (INAEM)
• Altres aportacions públiques
• Altres aportacions privades

3. Autogestió: El Bloc Onze de Can Batlló és un espai veïnal autogestionat en forma de democràcia directa per la Plataforma Can Batlló és pel Barri. Aquest espai, ubicat al recinte industrial de Can Batlló, és de propietat municipal, però està cedit al veïnat de Sants i La Bordeta des de l’11 de juny de 2011. No és, per tant, un equipament municipal, sinó públic, del i per al veïnat. L'òrgan sobirà de la gestió del Bloc Onze és l’Assemblea General, que decidirà els criteris de convivència i utilització de l'espai. Entenem per autogestió el fet que tots els processos (presa de decisions, participació, informació, etc..) són decidits de forma autònoma per part de l’Assemblea General, les comissions o els grups de treball, sense determinacions externes. El Bloc Onze té tres nivells de participació: les persones, les comissions i l'Assemblea General.

A Vil·la Urània encara està tot per fer: quin model creieu que pot encaixar millor amb la personalitat de la nostra gent? Quins punts a favor i quins punts febles hi veieu?

Vil·la Urània a la Mostra Solidària del Farró

La Mostra Solidària del Farró de la setmana passada va ser una gran oportunitat per conèixer el nou equipament que tindrà el barri. L'Ajuntament ens va fer tres plafons per poder explicar l'edifici i, sobretot, els seus usos.

 

Molts veïns i veïnes es van aturar i ens van comunicar les seves inquietuds sobre el centre. Vam poder compartir opinions i sobretot, encomanar les ganes de l'Assiciació de Veïns de tirar endevant el projecte.

Aprofitem per deixar-vos un reportatge sobre el model de gestió ciutadana.

Barcelona es decanta cap a la gestió ciutadana a l’hora d’administrar equipaments - BTVNOTÍCIES.cat

Ja tenim maqueta!

El dilluns 1 de desembre els membres del grup de traball de Vil·la Urània van tenir l’oportunitat d’observar una maqueta del nou edifici. Va ser un moment emocionant ja que es tractava de confirmar que tot allò que s’havia acordat en assamblees anteriors es cumplís. I efectivament, la majoria de les demandes estan intactes i en un futur no massa llunyà podrem gaudir d’un espai lluminós amb una gran quantitat de sales polivalents, una gran sala d’actes i molta activitat!  

La maqueta va mostrar un edifici de sis plantes, i a cada una d’elles dedicada a una funció particular:

Soterrani - Sala d'actes

P0 - Gent Gran

P1 - Gent Gran

P2 - Infantil

P3 - Joves

P4 - Centre Cívic

P5 - Centre Cívic

P6 - Sala de cuina

Els arquitectes van explicar també que no era posible ubicar-hi un bar com es pensava a l’inici, per la dificultat d’instal·lar-hi una sortida de fums. També queda per resoldre dues demandes de l’Associació de Veïns: un espai de jocs i encabir-hi una petanca, ja que l’espai del pati és limitat. 

Tot i aquests petits inconvenients, el grup de treball va quedar molt satisfet amb a reunió i especialment, amb el nou projecte, que poc a poc va prenent més forma.

Aquarel·les que mostren l'estat actual de Vil·la Urània del nostre veí Eduardo Vicente. Per tenir més informació sobre la seva obra visiteu el blog d'Araceli Vilarrassa.

Una experiència: l'Associació Cultural Casa Orlandai

Fa un parell de setmanes, dues persones de la vocalia de Vil·la Urània ens vam trobar amb l’Oriol i l’Anna, membres de la Casa Orlandai que estan treballant en la creació d’un llibre i una exposició sobre la gestió cívica o ciutadana a Barcelona. Ens van voler demanar la nostra experiència i vam poder constatar que encara ens trobem en una fase molt inicial de projecte.

El centre cívic Casa Orlandai en canvi, un dels equipaments del nostre districte, compte ja amb una trajectòria que l’ha consolidat com un centre de referència pel que fa a la seva relació i integració al barri. És membre de la Plataforma de Gestió Ciutadana, la qual agrupa un gran nombre d’entitats i associacions dedicades a donar algún servei social o cultural a través d’alguns equipaments públics situats en diferents barris de la ciutat. 

Però com va começar la seva història?  Com la nostra Vil·la Urània, l’edifici  forma part del patrimoni del barri per la seva trajectòria i centralitat durant les últimes dècades: fou la seu de l’Escola Talitha, una escola moderna, progressista i catalana durant els anys del franquisme (1956-1974). Posteriorment s’hi va ubicar l'Escola Orlandai, un nou projecte d’escola pública, oberta i participativa que sentà les bases d’una cultura veïnal i de comunitat. Quan aquesta es traslladà a una nova seu, l’edifici quedà buit durant uns anys, i els veïns es van movilitzar per reivindicar la necessitat de que aquell seguís sent un espai de sociabilització i acció cultural. Finalment, després de les reformes adequades, s’hi instal·là un centre cívic. 

Va ser en aquell moment quan diferents entitats, famílies i veïns del barri, van decidir organitzar-se i formar una nova associació per poder decidir què volien per l’equipament. D’aquí va nèixer al 2007 l’Associació Cultural Casa Orlandai, actual gestora del centre cívic que compte amb 40 entitats associades i més de 80000 veïns i veïnes de Sarrià. Actualment la podem considerar ja una entitat amb experiència en la gestió ciutadana, la qual ha consolidat un nou espai cultural a la ciutat.

Quines són les característiques i la trajectòria que l’han portat al seu èxit?

• la importàcia del nombre: no es pot dur a terme una gestió cívica sense un gran nombre de persones implicades; ja no sols perquè pocs veïns no poden assumir tal càrrega de feina i responsabilitat -com sovint passa en moltes entitats-, sinó perquè la mateixa gestió cívica perd sentit, ja que un dels grans reptes de qualsevol espai de participació social i cultural és arribar a un nombre més gran de persones. L’entitat gestora doncs ha de tenir una mena de caràcter representatiu de la població de la zona per poder legitimar la seva seva continuïtat. Segons la Plataforma d’Entitats per la Gestió Cívica “cal que el projecte de gestió cívica de l’entitat gestora faci de la pluralitat un valor fonamental. Sense deixar de banda l’especificitat d’un projecte o equipament, cal garantir i fomentar la diversitat de públics i de gent interessada”
• la importància de la participació: des dels seus inicis, les sessions participatives han estat un element central per decidir el camí a adoptar. Ja al 2007 es va celebrar una primeras sessió DAFO per detectar quines eren les necessitats que tenien, el context en el que es trobaven, etc. El Pla estratègic 2011-15 és fruït també de diferents processos participatius del barri. D’aquesta manera tant els objectius com els valors i les resultants actuacions estan fetes d’acord amb aquest consens. “El foment de la implicació dels ciutadans, tant en la presa de decisions com en la realització d’activitats que conformen el projecte gestionat des d’una entitat, és un valor afegit altament qualificat. Això obliga a establir mecanismes de consens i voluntat de negociació contínua i recíproca en la presa de decisions.”
• la importància de la proximitat: sols una entitat amb coneixement i implicació a la zona és capaç d’otorgar aquest caràcter de proximitat a un equipament públic. Una associació que és una suma d’entitats pot repondre de manera més eficaç a les demandes ciutadanes.
• la importància d’una organització flexible: l’Associació s’organitza a través de comisions que garanteixen cobrir les diferents necessitats en cada moment. Tal i com ha fet l’Associació de veïns i Comisió de Festes del Farró amb la creació de vocalies, la diversificació de les funcions promou una organització plana, més oberta a la participació i a l’intercanvi d’opinions.

L’Associació Cultural Casa Orlandai proposa un model basat en aquests elements, de manera que garanteix en tot moment les seves aspiracions a autoconstituir-se com un centre democràtic i transparent. 

I ara la pregunta ens l'hem de fer nosaltres: què volem per Vil·la Urània?

Un model per garantir la participació veïnal

El 3 de gener d’aquests mateix any, una cinquantena de veïns es van reunir per parlar i decidir què era allò que necessitaven. Van sortir moltes idees i es va consensuar allò que no hi podia faltar:

• un espai de trobada veïnal
• sales i espais polivalents per diferents tipus d’activitats: tallers, exposicions, festes populars, conferències, etc
• un bar-cafeteria com a element d’esbarjo i integració urbana
• sales d’estudi
• oficines per les entitats del barri
• un hort urbà al terrat

Grans idees per un gran projecte. Però qui pot garantir que tot això que es demana es dugui a terme? Necessitem una entitat gestora que entengui aquestes demandes i que les fagi seves.

Futur complex d'equipaments Vil·la Urània

Una de les opcions amb les que s’està treballant és optar per un model de gestió cívica. La gestió cívica és un model que s’està duent a terme en molts del centres cívics. Actualment, gran part dels centres cívics de titularitat municipal són gestionats per entitats independendents, fet que permet a l’Ajuntament no haver de dedicar una gran quantitat de recursos públics al centre i al centre poder treballar de manera més dinàmica del que ho solen fer les institucions públiques. 

Hi han diverses maneres de fer-ho: a través d’un ens públic, d’una empresa, o bé a través d’una entitat o una federació d’entitats que volen fer-se càrreg de la gestió.

En general, una empresa pot garantir fàcilment uns estàndars de qualitat molt elevats. És una situació còmode, en la qual una empresa cultural aplica un model de gestió més o menys estandaritzat. Hi han molts empreses especialitzades amb una llarga tradició en la gestió d’equipaments capaces de donar solució a totes les necessitats que es generin al centre.

Però a Vil·la Urània uns quans veïns s’han plantejat l’opció d’anar més enllà: “i si som nosaltres el qui decidim no sols què fer-hi sinó també com fer-ho? I si decidim entre els veïns quines són les línees d’actuació que ens interessen al nostre barri? Com ho podem fer?” Aquest ja és el gran repte de la gestió cívica. 

La gestió cívica d’un nou centre com el que serà Vil·la Urània té mols riscos i una sola avantatge: garantir la participació i la diferència del projecte. Us deixo amb aquest enllaç perquè conegueu millor el model de gestió cívica d'equipaments públics.